Unit a la massificació, estem en néixer d'una tecnologia que sorprèn tothom pel seu potencial: la Intel·ligència Artificial. Una eina, inicialment, al servei de les persones els instigadors privats de les quals (empreses amb interessos comercials) s'afanyen a mostrar-nos uns usos sorprenents. O almenys ho semblen en aquest moment inicial. Però sí que és cert que és fàcil imaginar quins camins pot prendre, només veient un parell de pel·lícules de ciència ficció.
I aquí vaig: un dels primers usos que s'està donant a aquesta intel·ligència artificial és l'atenció a les persones, els famosos chatbots, assistents virtuals.
No vull que un robot em vulgui. No vull deixar-li anar la xapa a un chatbot perquè em torni respostes tretes d'un manual de psicologia contrastat amb 1.327 casos similars al meu. No vull que em demostre estima un ordinador que processa les seves paraules en un datacenter de Nebraska.
El que pretenc explicar és que cada cop més necessitem més humanitat i menys tecnologia, tot i que el progrés ens força just al contrari encara que paradoxalment la seva tendència sigui pitjor per a nosaltres: les persones que programem les màquines que no volem que ens atenguin.. una reflexió que sembla bojos.
